La funcionalitat dels teixits de fibra química

Al llarg del llarg desenvolupament humà, només es van descobrir i utilitzar realment una dotzena de fibres naturals. En canvi, des de l'arribada de l'era de la fibra química, s'han inventat centenars de noves varietats en només un segle.
Com a polímers-de alt-molecular fabricat per l'home, les fibres químiques permeten el pre-disseny de funcionalitats específiques durant la producció. Per exemple, es poden afegir agents antimicrobians per impartir propietats antibacterianes, mentre que es poden incorporar micropols minerals per proporcionar capacitats de radiació baixa-o infraroja- llunyana. Aquests mètodes són clarament més fàcils, més rendibles-i més impactants que modificar les fibres naturals.
Més enllà de la capacitat de dissenyar noves funcions de manera còmoda durant el disseny i la producció, les característiques inherents dels mateixos polímers també contribueixen a la funcionalitat. Per exemple, l'estructura macromolecular altament estable de la fibra acrílica ofereix una resistència natural a la radiació ultraviolada; a més, com que les fibres acríliques es tenyeixen amb tints catiònics, produeixen colors vibrants i una resistència a la llum excepcional. En conseqüència, els teixits acrílics s'utilitzen àmpliament en productes d'ombra-del sol, aprofitant al màxim les seves qualitats funcionals i pràctiques.
De la mateixa manera, la resistència a l'abrasió del niló el fa ideal per a roba esportiva, l'alta resistència de la para{0}}aramida s'adapta a les armilles antibales i la resistència a les altes-temperaturas de la clorofibra i la co-para-aramida els fa àmpliament aplicables en productes ignífugs-.